Maria Sevilla presenta el poemari “Kalàixnikov” a la llibreria Barra/Llibre

Gemma Navarro

La llibreria Barra/Llibre va acollir ahir la tarda a la jove poeta Maria Sevilla per dialogar sobre el seu segon llibre Kalàixnikov. Es tracta d’un poemari publicat per la editorial Món de Llibres i guardonat amb el premi Miquel Àngel Riera de Manacor 2017. Fa dos anys l’autora ja va guanyar el Premi Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí, pel seu primer exemplar Dents de polpa.

IMG_20180306_193117999

El doctor Francesco Ardolino a la dreta i la poeta Maria Sevilla a l’esquerra

El doctor i professor de la UB Francesco Ardolino acompanya a l’autora en la seva presentació. “Quan Maria em va presentar el manuscrit hem va semblar molt bo. Quan el vaig veure com a llibre he va semblar excepcional”. Ardolino titlla la poesia de l’escriptora com a complicada i difícil de llegir. “Part d’aquesta complicitat té relació amb el ritme incessant que acompanya la lectura, cada poema acaba com comença l’altre, entrant en un cercle sense fi”. Encara que reconeix que a la vegada aquest ritme dona una unitat a les composicions i afavoreix l’organització del llibre.

Kalàixnikov. El títol escollit per la Maria fa referència a un arma, ja que els poemes els defineix com “la violència i la vulnerabilitat de la paraula poètica feta cosa, metralla i traus de plom majúscul”. La jove poeta, després de destacar a Renée Vivien i Mercè Marçal com a les seves principals influències, comença a explicar i recitar alguns dels seus poemes.

“La idea que vincula els tres poemes següents té a veure amb la visió de la vida com a crim (visió que et porta directament a avortar), o la visió de vida de considerar el teu cos com una màquina que pots hackejar amb formes i actuacions que se’n surten del que les autoritats sanitàries adverteixen. Una de les coses que adverteixen no fer son pràctiques com per exemple la bulímia”.

“La fendimetrazina és un fàrmac que s’utilitza per aprimar-se, una altra d’aquestes pràctiques corrosives que pot portar a pràctiques desastroses, insomni, mal de cap, addiccions i trastorns”. La diferència, explica la poeta, és que en aquest cas la pràctica és legal i receptada, la qual cosa posa en qüestió la vertadera moral social.

“I en referència la mare, figura que la Renée Vivien tenia molt travessada, ve la maticida”. Explica l’autora que el títol que prové de La infanticida, novel·la de Víctor Català i a la que també al·ludeix la Marçal”.

Per últim la Maria Sevilla ha llegit un poema d’amor. Una apassionada relació entre dos joves, plagada d’imatges i escenes sexuals que s’uneixen amb allò més espiritual i profund, com poden ser els somnis o la por i la incertesa de qui encara no ha viscut suficient, però mostra unes ganes immenses de fer-ho.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s