Carles Sanuy presenta el seu recull de poemes “La condició lítia” a La impossible

Gemma Navarro

Carles M. Sanuy, periodista i poeta, nascut a Manresa i resident a Balaguer, sis llibres publicats i un bon grapat de premis a les espatlles. Aquest va ser el convidat del passat divendres en la sessió setmanal de “Versos impossibles”, a la llibreria La impossible. L’autor va presentar el seu últim poemari, La condició lítia, publicat per edicions AdiA i guanyador del Premi Bernat Vidal i Tomàs 2017.

“És una reivindicació a tornar al caos, i allà poder reformular-ho tot. Una indagació en l’origen i el destí de la condició humana”. Els poemes del recull tracten de l’home que topa contra els murs d’una civilització que li posa obstacles, dificultant la seva satisfacció.

El compara amb el llibre que va escriure anteriorment a aquest, De les llacunes ermes (Cubert Edicions, 2007), un llibre que “aprofundia i s’endinsava en la introspecció, l’austeritat”. Es diferencien perquè aquest va més enllà, plantejant “la necessitat individual i col·lectiva de retornar, esdevenir pedra, sorra, pols”.

yeye.jpg

L’autor, Carles Sanuy amb el seu llibre “La condició lítia” a les mans.

La vida, la mort, la memòria, la desmemòria i el món com una erosió són conceptes constants en l’obra literària. L’autor reconeix que no és un llibre fàcil, ja que tot i que els poemes són breus, són molt intensos i profunds, i deixen entreveure el llarg viatge vital de l’autor. L’obra consta de 30 unitats estròfiques que conformen un únic poema total. “Aquest llibre va estar callat durant molt temps, fins que vaig decidir que era el moment de acabar-lo, treure’l a la llum”.

És una poesia molt sentida, i en el vídeo podem observar com l’autor la narra d’una manera pausada i contundent.

L’autor per finalitzar ens ha parlat sobre el seu últim treball, el recull L’ordre de les coses, guanyador del premi Joan Alcover Ciutat de Palma de poesia. El jurat del concurs va destacar “el vigor mètric i rítmic de l’obra i la seva força lírica”. L’autor explica que el llibre “segueix amb aquest ritme tètric que caracteritza els altres, però a la vegada amb un punt divertit, irònic, alegre i un llenguatge directe i col·loquial per parlar del pas del temps la mort, els amics que ja no hi són…”.

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s