Descobreix La Haiku, el centre de cultura japonesa a Barcelona

Gemma Navarro

Caminant pels carrers del barri de Gràcia ens podem ensopegar amb un petit racó que té la capacitat de transportar-nos a un lloc llunyà, geogràficament i culturalment. Parlem de la llibreria Haiku, un portal entre la ciutat de Barcelona i el país del sol naixent, entre la cultura occidental i la oriental. Xarrem amb la propietària de la llibreria, Marian Martínez, perquè ens doni més informació sobre la història del negoci que va obrir fa gairebé una dècada amb el seu fill Àlex Pler.

Com va néixer la llibreria Haiku? Com vau decidir apostar per una llibreria d’aquest tipus?

Jo sóc informàtica des de fa 39 anys, però la literatura sempre m’ha apassionat. No sé en quin moment de la meva vida jo i el meu fill vampensar d’obrir una llibreria d’àmbit generalista. I dit i fet, al 2007 ens trobàvem en un local del carrer Sardenya, prop de la Sagrada Familia, obrint Koreander, nom que fa honor al llibreter de la novel·la La història interminable.

El negoci per desgràcia va anar malament, però abans de tirar la tovalla vam decidir tornar a començar, reinventar-nos i especialitzar-nos només amb Japó. Al 2010 vam obrir la Haiku.

IMG_20180312_172009117

Marian Martínez mostrant la llibreria a una clienta.

Perquè Japó? Quina és la vostra relació amb aquesta cultura?

A la primera llibreria que vam obrir, de caire generalista, ja teníem un espai que ens agradava molt, dedicat a la cultura asiàtica, i sobretot al Japó. A l’Àlex li ha apassionat aquest món des de petit, va començar amb el manga i va anar evolucionant fins esdevenir expert. La veritat és que a mi també m’ha meravellat sempre.

Heu passat de ser una llibreria a ser tot un centre de cultura japonesa.

Els llibres no donen per viure. Ja vam cometre aquest error amb la Koreander, així que vam decidir vendre tot tipus de productes del Japó, aquarel·les, estris de cuina, de cal·ligrafia, amulets, ninots, kimonos, etc. També fer tallers i activitats culturals per donar vida i moviment a la llibreria.

Tenim fins hi tot un jardí a la part posterior del local on fem xerrades i tallers de cara al bon temps, activitats molt boniques.

 

Papereria, aquarel·les, ninots… La Haiku és especialista en tot tipus de productes japonesos

Creus que l’especialització en un àmbit concret és favorable per la supervivència de les llibreries en una època en que les multinacionals acaparen tant terreny?

Totalment, som petits negocis que tenim com a competència La central, El Corte Inglés, La casa del llibre… et pots morir. Has de buscar la manera de diferenciar-te. Nosaltres ja ens vam morir un cop, però abans d’acceptar-ho s’ha de buscar una alternativa.

També és favorable aquest nou model de llibreria que ofereix xerrades, presentacions, clubs de lectura…

Tens que tenir la llibreria viva, que la gent sàpiga que hi ha coses, que pot passar una estona agradable allí fent activitats, és la manera de sobreviure a totes les multinacionals. Hi ha bastantes llibreries especialitzades per aquí.

També feu concursos.

Fa tres anys que vam tenir la idea de fer un concurs anual sobre Haikus, sense saber ben bé si tindria prou recolzament. El resultat? Tot un èxit. Portem organitzant el concurs des de fa tres anys i editem llibres amb els poemes guanyadors. Ja portem tres llibres publicats per Shinden Ediciones, aquest any serà el quart.

Quanta gent participa?

Hi participa molta gent arreu del món, d’Estats Units, Xile, Argentina, etc. S’enterren del concurs mitjançant les xarxes socials i ens envien el seu haiku per email. Nosaltres, jo i el meu fill decidim els millors. En l’últim concurs va participar fins hi tot el consol del Japó, ja que nosaltres tenim contacte amb l’ambaixada espanyola i el consultat d’allí, els comuniquem el que fem des de fa uns anys.

IMG_20180312_174057143

Marian ens mostra orgullosa els tres exemplars de haikus publicats arran del concurs de la llibreria

D’aquí ve el nom de Haiku, de la llibreria?

Si clar, és perquè ens encanten els poemes japonesos. Cada dilluns posem un haiku al facebook i twitter amb una il·lustració molt bonica, per donar la benvinguda a la setmana. Tenim un enllaç on estan publicats tots els haikus des de fa 7 anys. Ens fa il·lusió que la gent pugui gaudir d’aquestes coses.

Què és el que més li fascina de la literatura japonesa?

A mi m’agrada tota la literatura del món, no posaria un cercle a ninguna per senyalar-la com la millor. Devoro llibres des de que era petita. Noto més la qualitat de la literatura pels autors, més que pels països. Encara que està clar que és una cultura molt diferent a altes literatures, és notori el fet de que han viscut aïllats durant molts segles.

Observen molt la naturalesa, els petits detalls…

Si, el tema de l’ànima, el budisme zen… tenen molta cura. Però la seva literatura té una gran desgràcia per nosaltres, la de no poder entendre els kanjis, els caràcters utilitzats en l’escriptura japonesa. Són ideogrames i no és poden traduir, ja que un ideograma significa moltes coses segons el context on està escrit. Perdem moltíssima essència literària amb les traduccions que ens arriben.

Hi ha algun llibre al que hagis agarrat especial estima en aquest recorregut?

Moltíssims. Puc destacar aquest, Elogio de la sombra, un assaig que ajuda a entendre la relació d’aquesta cultura amb la llum. Un japonès no podria viure en una casa mediterrània, perquè el tema de l’ombra per ells significa molt i aquí ho explica de forma meravellosa.

També un altre llibre que tracta del tema del wabi-sabi, un concepte preciós que tenen els orientals. Quan ells tenen un recipient vell, per exemple, el poden retirar i fer-ne servir un altre, però no el tiraran, el guardaran, el faran servir per altres coses… Respectaran l’objecte perquè té wabi-sabi, és a dir, la bellesa del pas del temps. Ha viscut, té un recorregut, una essència, ha passat coses i ha vist passar coses. No s’ha de tirar, s’ha d’aprendre a estimar d’una altra manera.

Així igual amb les persones. La gent gran, els ancians, tenen wabi-sabi, han passat aquest recorregut i està impregnat en la seva essència. No creuen que una cosa sigui lletja, sinó que té wabi-sabi.

IMG_20180312_172112873.jpg

El elogio de la sombra i Wabi-Sabi han estat els llibres destacats per la Matilde

Quin és el perfil dels teus clients?

No hi ha un perfil concret, ve molta gent moguda per la curiositat, gent que està molt immersa en la cultura, també molta gent jove per buscar mangues i còmics, que a mi m’encanten. Hi ha autors de manga que et fan entrar dintre del llibre, que tenen una tendresa especial descrivint coses i sentiments.

Vau obrir al 2010. Com valores aquest recorregut de 8 anys?

Una lluita constant. Molt, molt, molt dur. Som totalment austers, i això és el que ens agrada i fa feliços, perquè si fossa per la part econòmica la llibreria estaria tancada. La crisis ha estat duríssima per als petits negocis, els bancs no atorgaven préstecs i no sàvies com sortir-ten, si tirar la tovallola i anar al carrer a morir de fam.

Ara la cosa està millorant una mica?

Si, però això no treu que sigui sacrificat. El que fem, no només nosaltres sinó les petites llibreries i negocis en general, és simplement, passió, “amor al arte”. Ho donem tot per tirar endavant, perquè és allò que t’ompli a la vida, i la resta al final no val res.

Quins han estat els millors moments que has passat aquí?

Cada dia, per mi, cada dia. Només veure com entren els clients, poder xerrar amb ells d’una cosa especial, anar al jardí… encantadíssima. O trobar alguna persona interessant per fer una activitat a la llibreria i portar-lo per als meus clients, això m’omple.

IMG_20180312_174324143

El jardí està situat a la part posterior de la llibreria i s’organitzen xerrades i events

Què ha après la llibretera del lector?

Moltes coses, és un intercanvi constant. És molt enriquidor,veure que la gent es troba com a casa, que poden explicar-nos les seves inquietuds. El plaer de dir “ho he trobat”, quan algú et fa una petició, saber que fas feliç a la gent sempre és satisfactori. Això és el que compto i valoro a la vida.

Com veus el futur de les llibreries en aquests temps i concretament a Barcelona?

El futur de les llibreries, botigues i petits negocis crec que desapareixeran, estic gairebé segura. D’aquí a vint anys serà tot molt diferent, el món està molt accelerat i el que ens vindrà ara és una bogeria.

Què perdrem quan això passi?

El que parlavem fa un moment. Perdrem humanitat, contacte amb la gent del barri, parar un moment a xerrar, el tu a tu, el tracte personal.

Algun missatge d’optimisme pel futur d’aquestes llibreries?

El missatge d’optimisme som nosaltres, som vells guerrers. Els que hem lluitat, els que lluitem, els que resistim i resistirem fins al final perquè és el que ens emociona i apassiona.

I així, ens acomiadem d’aquesta agradable estona amb la Marian Martínez, que ens ha descobert un nou racó de Barcelona, el cente cultural perfecte per a tots els amants d’orient, per tots aquells curiosos oberts a altres cultures i per tots aquells llibrèfils amants de la literatura, en totes les seves formes.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s